We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Zaindu

by Tremp

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Cruïlla 03:50
Els estels et buscaven dins del cos distant. Recordem com estàvem, la nit no ens va somiar, ens va matar. T’oblides de mi, i els rius són de sang. M’oblide de tu, i els rius són de sang. I si em perd amb el temps, diré no. I si perd contra el vent, diré no. I si muir suaument, diré no. Tinc somnis en l’alé que agafes amb les dents, hui no... Un concert començava, el viatge es va fer llarg. El dolor es desplegava fins el present amarg. Sentiment que són fràgils, fràgils com cristalls. Sentiments que són sàdics tornen a brollar. I si em perd amb el temps, diré no. I si perd contra el vent, diré no. I si muir suaument, diré no. Tinc somnis en l’alé que agafes amb les dents, hui no ... Sorpreses que no ens esperàvem, fantasmes em surten dels peus cap als teus...
2.
Retrovisor 03:48
Fàcil de sorprendre, fàcil de comprendre, tan difícil que no puc eixir. Fàcil de no creure, fàcil de no veure, tan difícil de substituir. I pense, que la corda en què penjava el teu hipnòtic blau, és una confusió de l’existència, retrovisor fet d’esperança. Més fotografies per retindre els dies en una estació que no ens bevem. Màquina d’escriure que en l’ànima tens xiscles, d’interrogacions omplim cendrers. I pense, que la corda en Què penjava el meu somriure, el teu somriure és un sol amarg, un café radiant. I vindré amb una nit encorbada en la mà, una nit que em va créixer entre el cor i els pulmons, i té uns pètals ardents, la rosada asfixiada, i li agrada repetir, repetir trajectòria. I em sent estúpid i els estúpids no m’entenen. I vinc amb la fragància del caos descalç, les butxaques dolgudes de collir camins, uns camins inventats que em bloquegen el pas, l’emboscada de l’ombra dels propis sospirs. I em sent estúpid, i els estúpids no m’entenen. I pense, que la corda en què penjava el teu hipnòtic blau, és una confusió de l’existència, retrovisor fet d’esperança.
3.
L'hotel 03:02
ara que fem? I ara que fem? I ara que fem? I ara que? L’hotel ens parava molt gran, per la ciutat cruixia el nostre amor flamant, i com uns astres, ens donava igual escapar per sempre. Tu i jo hem sigut els millors amants? O en veritat la por no es va llevar els guants? No ho suporte! Els teus llavis fins em feien de dia... Estic reclòs en el crani del vent, vull preguntar a l’angoixa si ha vist l’hivern colpejar-me i anar-se’n amb tu, com em vaig prometre. I et vaig dir que prendria el control, que deprimir-se era postura adolescent, i no t’enganye, ho vaig intentar llegint a Plath. I sona el gemec de llum apunyalada. Ha mort el teu bes que salvava el meu cap. Eres la melodia que fa ballar el dia. Mous el mar des del silenci i mous el mar des dels teus llavis... Vine amb mi, vine amb mi.. Tanca la porta quan l’amor ens delata, tanca la porta quan l’amor ens dispara. Res serà igual quan gire en la cantonada, Taste inquietud al pegar cada petjada...
4.
Dis-me amor meu: “No et conec, no et coneixes, no em conec, no em coneixes. Que duus dins la pell? A part de la rosa estesa i la fletxa en marxa? Jo per tornar a nàixer, he tingut que veure el cel en flames, per tornar a créixer, he tingut que dir-te: Adéu. On està el present? Entre onades de ràbia i cendra, la cendra que no em deixa respirar. Oh... On està el present? Quan les ombres es miren i es trenquen? Es trenquen rimant versos fatigats. No em deixen veure... El temps sorprén, desprén. En l’aire claves rems, No vols ser pres. Has vist en l’horitzó els meus cabells, formaven l’esquelet d’unes cançons. I estàs canviant la direcció de velles emocions. I estàs canviant tots els colors que pinten el que som. On està el present? Entre onades de ràbia i cendra, la cendra que no em deixa respirar. Oh... On està el present? Quan les ombres es miren i es trenquen? Es trenquen rimant versos fatigats. No em deixen veure... I no saps per què els núvols han deixat d’avançar, s’enfreda la veu que et deia la bellesa et pertany, I flotes com una brisa que arranca els colors I sempre que t’abrace tens l’instint d’apartar el cor.
5.
Jo vull 03:27
El desembre s’amagarà en el gebre del meu pensament. I el gener florirà dubtós per l’incendi que em provoca el temps. Jo vull, jo vull començar, jo vull, jo vull començar el final. I no vull, no vull, no vull veure’t mai, però vull, però vull que et mulle la sort. S’ha fet massa tard per tractar la veritat. Els humans són la casa més perillosa per als sentiments. M’han caigut tots els gestos baix de la fosca que m’estira. I sempre que veig esta història, vénen corbs cansats guardant la memòria, i una llum em diu que tots els meus somnis tenen forma irreal. No em puc perdonar. Sempre que veig esta història, vénen corbs cansats guardant la memòria, i una llum em diu que tots els teus somnis tenen forma irreal. No em puc perdonar, no em pots perdonar. Eh! Tu! Que no portes el somriure enganxat! Eh! Jo! Que no sé com sobreviure sense estar buscant-te. Jo vull, jo vull començar, jo vull, jo vull començar el final. I no vull, no vull, no vull veure’t mai, però vull, però vull que et mulle la sort. I sempre que veig esta història, vénen corbs cansats guardant la memòria, i una llum em diu que tots els meus somnis tenen forma irreal. No em puc perdonar. Sempre que veig esta història, vénen corbs cansats guardant la memòria, i una llum em diu que tots els teus somnis tenen forma irreal. No em puc perdonar, No em pots perdonar.
6.
Zaindu 04:09
Tu.. Que fas silenciosa al nord? Tu... Construint-me soledat? Moltes de les històries que ens vam ensenyar les ha soterrat el pas del temps. Quantes parts senceres de la teua veu necessite per guardar un perfum? Tu... Pampox hori gero arte... Saps que tornaré quan la lluna torne a encendre’s. Lluna no t’allunyes dels seus ulls. Saps que tornaré quan la pluja em desperte del malson de tindre que marxar. I mentrestant el verd dels arbres em rellisca com uns claus. I mentrestant la nit s’enfila entre les ungles fins la sang. Hi ha llums obscures que fracturen l’habitació, no estem ningú dels dos. Tu... Que fas envasant l’estiu? Tu... Musu handi bat, zaindu. Saps que tornaré quan la lluna torne a encendre’s. Lluna no t’allunyes dels seus ulls. Saps que tornaré quan la pluja em desperte del malson de tindre que marxar. I mentrestant el verd dels arbres em rellisca com uns claus. I mentrestant la nit s’enfila entre les ungles fins la sang. Hi ha llums obscures que fracturen l’habitació, no estem ningú dels dos.
7.
8.
9.
He penjat la meua innocència, tenia bellesa efímera, l’he vist camejar tan rabiosa, era més humana que jo? Al seu rostre desfigurat, llig un pànic, Un pànic cru i submís que em crema en les cames... Era més humana que jo? Era la filla de la llum? I sóc jo la que s’ha d’alçar, i caminar ferida cap a tu a cap lloc. Intente votar a un costat però xoque contra dolor. I m’explota la realitat cridant paraules mortes des del món. El meu regnat està inerme, Vençut enverinat com el meu ser, I m’escup en la cara, una culpa inhumana. Al seu rostre desfigurat, llig un pànic, Un pànic cru i submís que em crema en les cames... Era més humana que jo? Era la filla de la llum? Òbric la caixa, i està buida, Dispersa, cansada, me’n vaig d’allí. Òbric la caixa, i esta buida, Cansada estressada, me’n vaig d’allí. Òbric la caixa i esta buida. I sóc jo la que s’ha d’alçar, i caminar ferida cap a tu a cap lloc. Intente votar a un costat però xoque contra dolor. I m’explota la realitat cridant paraules mortes des del món.
10.
Tripijoc 04:08
Despertar dins del foc, per no perdre cap detall. És millor arrastrar el seny per uns rails greixosos de set. I somiar entre els esculls s’ha fet addictiu. Sóc capaç d’exprimir la mirada congelada. El teu cos, i el meu cos, són espills apedregats. I somiar entre llençols S’ha fet addictiu. Torne a viure en un forat de rellotges espantats. Torne a viure dins d’un bosc on les rames són paranys. I estic viu, com la flor que sagnava al teu costat. I estic mort, com la sort de les llàgrimes del sol. I ofegar el desig, hui fa fred dins del meu cor, per tant diré no, no... No, no, no, no, no, no... Torne a viure en un forat de rellotges espantats. Torne a viure dins d’un bosc on les rames són paranys.
11.
Respirar 02:44
M’has donat un somriure, i els problemes són transparents. Fugiràs seduint-me, la meua cara no et sap mentir. Perseguint les paraules m’he clavat en un laberint. Sé que estàs dibuixant-me eixa clau que em cremarà els dits. Les batalles que he perdut, ja no tenen importància. Els silencis que m’he endut, Ja no tenen ressonància. Respirar, a l’altura dels estels. Esclatar, expandint la llibertat. Sóc més fort, ara que he creuat el foc. Sóc més fort, ara que m’has creuat el cor. Les batalles que he perdut, ja no tenen importància. Els silencis que m’he endut, Ja no tenen ressonància. Respirar, a l’altura dels estels. Esclatar, expandint la llibertat. Sóc més fort, ara que he creuat el foc. Sóc més fort, ara que m’has creuat el cor.

about

Zaindu parla d'un comiat i, tanmateix, d'un no-comiat.
Unes mans que es separen però que alhora mai deixen d'estar connectades.
Un final que és un principi; un final que mai serà un adéu.
Zaindu és silenci, és color.

credits

released June 7, 2016

El disc ha estat enregistrat, mesclat I produït per Mark Dasousa a l’Atomic Estudio entre els mesos d’abril i maig de 2016 . El disseny de la portada ha estat a càrrec de Cristina Esteve.

Les lletres i les idees originals de les cançons han estat escrites per Paco Sirerol, cantant i guitarrista de la banda.

Els arranjaments i acompanyament musical corren a càrrec del grup al complet: Paco Sirerol, Jaume Mulet (baix), Alex Feliu ( bateria) i Juanvi Soler (Guitarra).

El disc compta amb la col·laboració d’Arnau Castell en les guitarres de dues cançons (Tripijoc i En els dits del temps) i Remei (Per tornar a nàixer).

S’ha de ressaltar que per a la cançó “Poeta morta”, la lletra s’ha basat en els escrits de Patricia Heras, extret del seu poemari “Poeta morta”.

license

all rights reserved

tags

about

Tremp Gata De Gorgos, Spain

contact / help

Contact Tremp

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Tremp, you may also like: